Stubby

Hola, Kintsugers!

Avui us porto una altra història! L'Stubby, el petit Boston Terrier militar!

Durant la Primera Guerra Mundial, l'Stubby va començar la seva carrera a les trinxeres de França de la mà de l'exèrcit nord-americà. Va ser adoptat pel 102è regiment d'artilleria i aviat va guanyar-se el cor de tots els soldats ianquis amb el seu esperit alegre i la seva naturalesa juganera. Amb el temps, Stubby va passar de ser una simple mascota a un veritable heroi de guerra.

Una de les seves fites més notables va ser alertar els soldats dels gasos tòxics. Gràcies al seu sentit de l'olfacte altament desenvolupat, gesta molt destacable per ser un Boston terrier que no es caracteritzen per ser de les races amb millor olfacte, era capaç de detectar els gasos abans que els soldats humans ho fessin. Va salvar moltes vides de morir intoxicades en diverses vegades!

A més de les seves habilitats de detecció de gasos, Stubby va aprendre a identificar i reconèixer els uniformes alemanys. Va ajudar els soldats a reconèixer els espies i fins i tot va capturar un espia alemany pel seu compte, agafant-lo pel camal del pantaló! L'Stubby el petit nazi-killer!

I és que l'Stubby era l'empleat perfecte, feia de tot, tant dins com fora del camp de batalla. Es va dedicar a acompanyar als sanitaris als hospitals de camp, oferint consol i alegria a aquells que patien les conseqüències de la guerra. La seva presència tranquil·litzadora va tenir un impacte profund en la moral dels soldats, oferint una petita llum d'esperança en un moment tan fosc. Tot i que el món de les teràpies amb animals pels voltants del 1917 no és que estiguessin a l'ordre del dia, la seva presència va servir com a teràpia per als soldats ferits, proporcionant-los confort emocional. La seva presència era un recordatori constant de la lluita i el sacrifici, però també de la calidesa i la connexió que podia oferir un petit gos.

L'Stubby va viure una vida extraordinària, i després de la guerra, va ser condecorat amb diferents medalles, fins i tot va rebre la medalla de valor i reconeixements per la seva valentia. Va convertir-se en una figura destacada i va participar en diverses cerimònies i desfilades, portant l'esperit de supervivència i coratge a tots els que el coneixien.

Un 16 de març de 1926 l'Stubby va morir. Va ser embalsamat per preservar la seva memòria. La seva figura va ser col·locada en el museu Smithsonian, on el seu record i la seva contribució a la història militar estan exposats per a les generacions futures. (Una altra peça pel Darder). El 2018 es va estrenar una pel·lícula d'animació sobre la seva vida: Sgt. Stubby: An American Hero.

La història de Stubby ens recorda la importància dels llaços entre els humans i els animals, especialment en moments de dificultat. La seva devoció als soldats i el seu coratge indestructible han deixat un llegat durador que destaca la capacitat dels gossos de ser aliats indispensables, fins i tot en les situacions més perilloses. La seva història serveix perquè ens adonem que quan pensem en grans gossos de la història ampliem més la mirada i no ens quedem amb races, tipus pastor, golden, mastins… Si no que inclús un petit Boston Terrier com era l'Stubby poden fer GRANS coses!