Sorolls

Hola, kintsugers!

L'exposició dels gossos a sorolls forts, com trons, petards o altres sons molestos, és un tema que ha generat mooolta discussió. L'objectiu - aparent - és ajudar en la socialització dels animals, però la pregunta que ens hem de fer és: realment aquesta pràctica és efectiva, o necessiten els gossos exposar-se directament a aquests sorolls per superar les seves pors? 

Fans d'aquesta pràctica argumenten que introduir els gossos a sons forts de manera progressiva, mitjançant la reproducció controlada, pot ajudar-los a acostumar-se gradualment i a perdre la por. Alguns entrenadors utilitzen sons en el seu treball per exposar els gossos a situacions difícils d'una manera controlada. Això pot ser part d'un entrenament més ampli per a la socialització. En llocs on és difícil recrear certes situacions en la vida real, com tempestes o altres sorolls sorprenents, la reproducció de sons a través d'altaveus pot proporcionar una alternativa accessible.

Però, per altra banda…

Molts experts subratllen la importància de la vivència real. La comprensió del context, com la procedència i la intensitat dels sorolls, és vital per a una socialització efectiva. Evidentment, no cal exposar els gossos a sorolls forts de manera incontrolada o excessiva, ja que pot tenir l'efecte contrari, provocant més angoixa i ansietat en l'animal. La reproducció del so d'un tro a través d'un altaveu pot no ser prou realista per als gossos, perquè no captura tots els elements associats amb l'esdeveniment, com ara olors, vibracions i altres estímuls… El so d'una bala reproduït per un altaveu no és el mateix que so d'una bala real. Queden fora de l'equació molts elements: l'olor de pólvora cremada, les vibracions del so… I així amb tota mena de sons. 

I et preguntaràs, tu que en penses de tot això?

Doncs bé, encara que la intenció pot ser bona, la utilització de sons reproduïts per a la socialització dels gossos té les seves limitacions. La vivència real i la comprensió del context són fonamentals per a la seva adaptació efectiva. La dessensibilització controlada és clau, però les situacions han de ser manejades amb cura. En molts casos, altres formes de socialització, com l'exposició gradual a entorns reals, poden ser més efectives i menys estressants per als nostres peluts.

La tecnologia i els mètodes moderns poden ser útils, però res pot reemplaçar l'experiència genuïna. Abraçar una aproximació més holística a la socialització pot garantir una adaptació saludable i feliç dels nostres amics de quatre potes al món que els envolta!

Altrament dit i amb menys floritures → no serveix de massa res.