Les plantes són les noves mascotes, els gossos són els nous fills i els fills són animals exòtics

Hola, Kintsugers!

En els darrers anys, la nostra societat ha experimentat un canvi profund en les prioritats i en la manera com vivim les nostres vides. De moment no us he descobert la sopa d’all. Vaig llegir, no recordo on, la frase "les plantes són les noves mascotes, els gossos són els nous fills i els fills són animals exòtics". No sé de qui és aquesta frase però més enllà del “hihi” i el “haha” penso que aquesta frase encapsula la realitat d'una manera brillant i crua. Com a jove (sí, encara em considero jove) veig de primera mà com el cost de vida actual ens impedeix seguir els camins que les generacions anteriors van poder prendre amb més facilitat.

El cost de la vida ha augmentat de manera exponencial. Per exemple, fer la compra mensual ha suposat una pujada d'un 47% des del 2019. En només cinc anys, l'increment ha estat molt notable: una cistella que abans ens costava 100 euros ara ens costa més de 150 euros. L'empresa Kantar ha fet una anàlisi comparant la variació de preus d'alguns articles en diversos establiments, revelant que abans amb 20 euros podies comprar els productes bàsics del supermercat, mentre que ara necessites pagar-ne 35 per obtenir els mateixos articles.

Aquest context ha fet que molts joves busquin altres formes de trobar satisfacció i amor a les seves vides. Aquí és on entren els animals de companyia. Els gossos, en particular, han passat a ocupar un lloc central en moltes cases, convertint-se en els "nous fills". Aquesta tendència reflecteix un canvi de prioritats, però també una major consciència envers els animals. Avui dia, som més conscients del benestar animal i molts joves prefereixen invertir el seu temps, diners i afecte en mascotes, que, si bé requereixen una gran dedicació, no impliquen les mateixes responsabilitats econòmiques i logístiques que els fills.

A més, aquest canvi de paradigma ha fet sorgir tot un seguit de negocis al voltant de les mascotes. Empreses dedicades a l'alimentació animal especialitzada, serveis d'estètica canina, guardaries de dia, serveis com el que oferim a Kintsugi... i fins i tot negocis de restauració i hotels que s'han adaptat per ser "Pet friendly". Negocis que abans era impensable que acceptessin gossos ara s'han adaptat per tal d'atraure aquests clients, demostrant la importància creixent que les mascotes tenen en les nostres vides i en l'economia.

I sobre les plantes? No m’hi allargaré perquè no és el meu tema però l'interès cap aquest món també és simptomàtic. Les plantes requereixen cura i atenció, però ofereixen un tipus de gratificació diferent, menys demandant que els animals o els fills. Han passat ocupar l’espai que ocupaven les mascotes. Abans no convivíem amb un gos, teníem un gos. Es destinava poc temps a la seva cura. Una mica de pinso (o les sobres dels àpats i aigua i poca cosa més). Aquesta tendència l’hem substituït per una mica de abono, aigua i procura que la planta rebi el sol que necessita. Això demostra una voluntat de crear un entorn de vida més saludable i sostenible? Potser en part sí, però no sé fins a quin punt.

Aquest canvi de paradigma té implicacions profundes per al futur. La nostra generació, que ha crescut amb la inseguretat econòmica i l'augment del cost de vida, està redefinint què significa tenir una vida plena. Ens enfoquem en les relacions amb els animals, la cura de les plantes i altres formes d'afecte i realització personal que són més accessibles. Això no vol dir que no desitgem tenir fills o cases pròpies, però la realitat econòmica actual fa que aquestes opcions siguin menys viables.

La frase "les plantes són les noves mascotes, els gossos són els nous fills i els fills són animals exòtics" no només és una observació sobre les nostres prioritats canviants, sinó també una crida a la reflexió sobre les condicions econòmiques que ens han portat fins aquí. Com a professional que treballa amb gossos, he vist de primera mà la devoció i l'amor que molts de nosaltres sentim pels nostres animals de companyia. Aquest amor és real i profund, però també és una adaptació a una realitat econòmica que ens impedeix, sovint, seguir els passos de les generacions anteriors.

Cal que continuem parlant d'aquestes qüestions, que continuem conscienciant sobre el benestar animal i que lluitem per una societat on tots puguem tenir les opcions de vida que desitgem, ja sigui tenir fills, mascotes, plantes o totes tres coses..

Em podria emmerdar més, però ho deixarem aquí. Al cap de vall això va sobre educació canina.