Hola, Kinstugers!
Durant la meva (curta) estada a Nova Delhi vaig descobrir dues mirades molt diferents del món caní. A Catalunya, tractem els nostres gossos com a membres més de la família: viuen amb nosaltres, reben atencions totalment personalitzades, passegen amb corretja, es sotmeten a controls veterinaris constants, els dediquem hores d’entrenament, invertim en la seva educació, en l’estètica i un llarg etcètera. I per als que no tenen aquesta sort, sempre trobem maneres perquè no acabin al carrer: protectores, cases d’acollida i una xarxa constant de solidaritat.
A Nova Delhi, en canvi, els gossos de carrer formen part de l’escena urbana de manera molt distinta. Es calcula que n’hi ha uns 30 milions de gossos al carrer arreu de l’Índia, i sense un “amo” fix, aquests animals desenvolupen mecanismes socials purament instintius. S’agrupen en manades per compartir—i, de vegades, per competir—per recursos, protegir-se mútuament i optimitzar la cerca de menjar i aigua en un entorn ple de reptes.
La Dra. Anindita Bhadra, del Behaviour and Ecology Lab de l’Indian Institute of Science Education and Research (IISER) Kolkata, estudia precisament aquest fenomen: com aprenen a cooperar, a gestionar les tensions de la vida urbana i a crear una veritable comunitat canina sense cap contacte humà previ.
Allò que més m’ha impressionat és veure com, malgrat les condicions adverses, aquests gossos mantenen vincles socials i rituals de grup que els asseguren la supervivència i, de retruc, ens fan replantejar la nostra forma d’educar i comprendre la seva conducta.
Si aprenem a observar la seva naturalesa “salvatge” —on la cooperació i l’adaptabilitat són claus— podrem enriquir els nostres mètodes d’entrenament, valorant l’autonomia del gos i reforçant la seva confiança.
De fet, si deixem de banda les estructures imposades —aquest “seu” o “quiet” que li exigim— i aparem des de la seva manera de veure el món, podrem acompanyar-los millor en la gestió dels seus conflictes quotidians. Sense imposar ordres, ens convertim en companys de viatge en la seva vida diària.
La pròxima vegada que acariciïs el teu gos a casa, recorda que, a milers de quilòmetres, gossos sense cap confort domèstic mantenen la seva dignitat instintiva. Combinar el millor de les dues realitats —les cures i la responsabilitat de casa nostra amb l’observació del seu comportament natural— ens farà ser millors cuidadors i companys, tant dins de quatre parets com en plena llibertat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada